Erich von Falkenhayn

Erich von Falkenhayn

Biografia
Naixement	(de) Erich Georg Anton Sebastian von Falkenhayn 11 setembre 1861 Białochowo (Polònia) (en)
Mort	8 abril 1922 (60 anys) Lindstedt Castle (Alemanya) (en)
Sepultura	Bornstedt Cemetery (en) 52° 24′ 33″ N, 13° 01′ 44″ E / 52.4092127°N,13.0288713°E / 52.4092127; 13.0288713
Ministre de Guerra
8 juliol 1913 – ← Josias von Heeringen – Adolf Wild von Hohenborn →
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Acadèmia Militar Prussiana (1887–1890) cadet corps (en) (1872–) Preußische Hauptkadettenanstalt
Activitat
Camp de treball	Domini militar i exèrcit
Lloc de treball	Kiau Chau
Ocupació	militar (1899–), agregat militar (1899–), assessor militar (1896–1899), militar (1880–1896), polític, soldat, comandant militar
Activitat	1880 -
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Alemany i Imperi Otomà
Branca militar	Exèrcit Imperial Alemany
Rang militar	general major (1912–) coronel (1908–) tinent coronel (1905–) major (1899–) capità (1893–) tinent (1880–) General d'infanteria general
Conflicte	Primera Guerra Mundial (batalla de Verdun) Rebel·lió dels bòxers
Obra
Localització dels arxius	Arxiu Federal d'Alemanya, fons documental [ BArch, N 2069]
Família
Família	Falkenhayn (en)
Fills	Erika von Tresckow
Pares	Fedor von Falkenhayn   i Franziska Freiin von Rosenberg
Germans	Kurt von Falkenhayn Eugen von Falkenhayn Arthur von Falkenhayn
Premis
(11 octubre 1916)  Medalla al Mèrit Militar d'Or  Order of the Double Dragon (en)  Orde de la Corona  Pour le Mérite  Orde d'Osmanie  Creu de Ferro  Orde de l'Àguila Roja  Orde Militar de Max Joseph  Orde del Sol Naixent  Orde de l'Àliga Negra  Orde del Mèrit Militar  Orde del Tresor Sagrat

Erich von Falkenhayn (Burg-Belchau, Prússia, 11 de setembre de 1861^[1] – Potsdam, 8 d'abril de 1922) fou un militar alemany.

El 1900 feu la campanya de la Xina, on va romandre en la brigada d'ocupació, fins al 1903. El 1906 fou cap de l'estat major, el 1913 tinent general en el ministeri de la Guerra prussià, i el desembre de 1914 cap de l'estat major central. El 1915 dirigí la irrupció Gorlice-Tarnow, l'ofensiva contra Rússia i ocasionà la rendició de Sèrbia.

Arran de la fracassada ofensiva de Verdun, fou deposat per Hindenburg (agost de 1916) i se li encarregà el comandament del 9è cos d'exèrcit contra Romania (batalles de Hermannstadt i Targu-Jiu). El 1917 va prendre el comandament de l'exèrcit d'Àsia i el 1918-19 el del 10.è cos.

Va escriure: Die Oberste Heeresleitung in ihren wichtigsen Entschliessungen 1914-1916 (Berlín, 1919), la qual es va traduir a l'anglès amb el títol General Headquarters, 1914-16, and its Critical Decisions (Londres, 1919).